Reflex del Canvi Conceptual sofert

Analitzant el mapa conceptual inicial sobre el meu propi model o concepció quant a la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació (CTSE) vaig apercebre que aquest no era sòlid i estable, és a dir, vaig adonar-me’n que la meva comprensió era inadequada i necessitava, per tant, remodelar els meus esquemes (Luque, 2003).

Amb aquesta intenció, em vaig fonamentar teòricament per reorganitzar les meves estructures de coneixement (Dole i Sinatra, 1998) i assolir així un canvi significatiu en aquestes. Així doncs, vaig adoptar un compromís cognitiu per reconciliar la nova informació amb els coneixements previs, reestructurant, per tant, el que ja sabia mitjançant l’anàlisi i síntesi de la nova informació.

Així, les pertorbacions creades pels propis conceptes, les quals posaven en dubte la meva comprensió (Ferrary i Elik, 2003) quant a la relació establerta entre CTSE van originar que efectués un canvi conceptual, atès que he canviat la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals.

Per tant, a mesura que he anat aprenent he interactuat amb la nova informació, afegint complexitats conceptuals en els meus esquemes de coneixement previs.

Així per exemple, he revisat o desenvolupat els meus models conceptuals ampliant la quantia de conceptes i coneixements, com és el cas de les Tecnologies Educatives, o els diferents corrents per explicar la relació entre CTSE. A més, la meva manera d’entendre els conceptes ha variat, essent aquests reorganitzats.

A tall d’exemple, partia del coneixement previ que la tecnologia no era neutra en relació a prejudicis, valors i actituds. No obstant això, interactuant amb les aportacions al debat CTS vaig arribar a la conclusió que la tecnologia sí era neutra; neix neutral, però és la mà de l’home qui li dóna un sentit o un altre, sofrint, per tant un desequilibri o pertorbacions en les meves estructures de coneixement.

Arribats a aquest punt, em vaig trobar enfront un dels mites més assumits en la nostra societat sobre les tecnologies (Cabrero, J., 2003), el qual entén que les tecnologies són neutralment i axiològica asèptiques, ja que els efectes positius o negatius, beneficiosos o perjudicials no depenen d’elles mateixes, sinó de les persones que les apliquen i utilitzen.

Desmantellant aquest mite mitjançant la meva documentació vaig reequilibrar els meus esquemes de coneixement, ja que segons Cabrero 2003, qualsevol tecnologia no sols trasllada informació, sinó que al mateix temps està transmetent valors i actituds. Per tant, les tecnologies no són asèptiques, sinó que contràriament, transfereixen els valors de la cultura que les ha desenvolupat.

Segons Ausubel, el factor més important en l'aprenentatge és el que el subjecte ja coneix. Per tant, l'aprenentatge significatiu ocorre quan una persona conscientment i explícita vincula aquests nous conceptes a altres que ja posseeix. Quan es produeix aquest aprenentatge significatiu, es produeixen una sèrie de canvis en la nostra estructura cognitiva, modificant els conceptes existents i formant nous enllaços entre ells.

Amb tot, les meves estructures de coneixement s’han fet més complexes i la meva aproximació vers la tecnologia, especialment l’aplicada a la informació i comunicació que és la que més m’interessa atenent el meu àmbit professional, és més real i està més ben fonamentada.

No hem d’oblidar que segons Kilpatrick, les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) són uns mètodes didàctics centrats en l’interès dels i les alumnes, els quals al seu torn, poden canviar aquests interessos i connectar-se amb d’altres (Beyer, 1997) mitjançant una estructura d’aprenentatge adequada i l’orientació del professor/a. Així mateix, possibiliten l’adequació del procés d’aprenentatge a diferents ritmes i estratègies cognitives.

Arribats a aquest punt, adjunto tot seguit l’actual mapa de conceptes, o dit d'una altra forma, el meu nou model mental:

Mapa Conceptual Actual

Debat "Ciència, Tecnologia i Societat"

En primer lloc, m'agradaria compartir amb vosaltres l'estupefacció en adonar-me'n que en la realització del mapa conceptual sobre els meus coneixements previs, sense ser-ne conscient, vaig adoptar una postura tecnodeterminista –vaig interpretar que era la societat qui anava a remolc de la tecnologia i no a l'inrevés–, que és la que he hagut de defensar durant el transcurs del debat.

No obstant això, he de dir també que a l’hora de fer les meves aportacions al debat, m’ha resultat bastant difícil propugnar l’esmentada concepció, ja que de vegades hi havia tesis o arguments del bàndol sociodeterminista en què hi estava d’acord.

D’altra banda i centrant-me en les indicacions de la síntesi, una idea que m’ha copsat i que, per tant, he adaptat a la meva manera d’entendre la pràctica educativa ha estat la que el company Felipe Domenech Macías ha sostingut en un dels seus arguments: “Todos los nuevos descubrimientos tienen cosas buenas y cosas malas a posteriori, pues nacen neutrales y sólo la mano del hombre es capaz de darles un sentido u otro”.

Aplicant aquesta idea en el marc escolar, crec que les TIC les tenim allí, al nostre abast, i la funció que adopten quant a la millora de les pràctiques educatives i, conseqüentment, quant a l’impuls per a l’assimilació dels aprenentatges per part dels infants, dependrà únicament i exclusiva de l’ús que nosaltres, com a docents i mediadors, en fem.

La meva participació al debat ha estat distribuïda entre les carpetes Tecnopart i Intel·ligència de la nevera i fractures, concretant en aquesta darrera carpeta, m’he centrat en el fil Intel·ligència de la nevera. Penso que les meves aportacions han estat ajustades als criteris d’avaluació, ja que crec que m’he cenyit al rol que defensava –tenint sempre present que des de la postura tecnodeterminista és la tecnologia qui arria la societat–, els meus arguments han estat fonamentats teòricament –i referenciats a posteriori segons la normativa APA–, he interactuat amb els companys i companyes, he extret les meves pròpies conclusions i, en última instància, també he seguit el model de Toulmin.

Finalment, tot i que és molt difícil ressaltar la participació de només un o un parell de companys/es, crec que tal i com ja he citat, el Felipe Domenech Macías ha fet una molt bona intervenció en el fil Fractura digital, ja que no només ha aportat molt bones argumentacions clares, fermes i concises, sinó que també ha obert molts interrogants, donant peu a futures discussions i confrontacions d’opinions. Altrament, també destacaria l’aportació de la Sonia Martín Fírvida en el fil Tecnopart perquè, tot i pertànyer al bàndol contrari al meu, va plantejar una tesi tan ben fonamentada que em va resultar molt difícil rebatre.