Projecte TIC: Conclusions

“Què són els coales?” ha estat un projecte que, personalment, m’ha resultat gratament enriquidor, atès que, d’una banda, en la meva curta trajectòria professional no m’havia plantejat fer de les meves sessions, dinàmiques en què les TIC adoptessin un rol tant integrat, rellevant i imprescindible; i de l’altra, tampoc m’havia plantejat enfocar les meves programacions atenent els problemes immediats i quotidians dels infants, tant significativament potencials.

Així doncs, quant al paper de les TIC, penso que aquest és un recurs que tenim al nostre abast, però no li traiem suficientment partit.  Recordem que segons Kilpatrick, “les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) són uns mètodes didàctics centrats en l’interès dels i les alumnes, els quals al seu torn, poden canviar aquests interessos i connectar-se amb d’altres (Beyer, 1997) mitjançant una estructura d’aprenentatge adequada i l’orientació del professor/a”. En aquest sentit, crec que està en les nostres mans, com a docents o futurs psicopedagogs, implementar les TIC en la rutina diària, sense que el seu ús signifiqui quelcom excepcional, i servir-nos de tot el seu potencial, ja que juguen un paper motivacional i atraient singular que no ha de ser menyspreat pels educadors.

I d’altra banda, pel que fa a l’atenció dels problemes dels infants, crec que són tant suggestivament significatius els guanys que comporta, que no poden ser obviats. Atendre els seus problemes, curiositats i inquietuds emergents és crear un estat, un clima en què l’interès, l’actitud, la predisposició i el gust per aprendre sobresurten per si sols, sense la necessitat de forçar la situació i originant, de retruc, un increment en l’autoestima i autonomia. Recordem que segons Jonassen, D. (2003), “allò que produeix el procés de construcció del coneixement és una dissonància entre el que se sap i el que conscientment es vol saber, de manera que podem memoritzar idees que els altres ens hagin dit, però arribar de manera activa a la construcció del significat implica algun motiu per a saber”. Per tant, caldrà partir de situacions atraients i vinculades estretament amb les inclinacions dels infants per tal d’estimular la necessitat o el desig per aprendre.

Finalment i a mode de conclusió, val a dir que si pretenem seguir els ideals del constructivisme, en què l’aprenentatge significatiu és el major pilar sustentador, haurem de prendre en consideració aquestes dues bases per tal de facilitar i impulsar el camí cap al singular nivell de pensament profund.