Aquesta assignatura m’ha fet replantejar constantment la meva concepció quant a la relació existent entre els diferents conceptes treballats al llarg del semestre.
A priori, partia clarament d’una postura tecnodeterminista, però aviat, arran del constant intercanvi d’aportacions, informacions, enteniments... en el debat de la primera prova d’avaluació continuada, vaig adonar-me’n que el meu propi model mental trontollava, fet que vaig corroborar mitjançant la realització de la segona prova d’avaluació continuada, essent la meva comprensió inadequada i necessitava, per tant, remodelar els meus esquemes (Luque, 2003).
Així, les pertorbacions creades pels propis conceptes, les quals posaven en dubte la meva comprensió (Ferrary i Elik, 2003) van originar que efectués un canvi conceptual, tot interactuant amb la nova informació i afegint complexitats conceptuals en els meus esquemes de coneixement previs.
D’aquesta manera, arrel de les pertorbacions que he anat sofrint, m’he vist obligada a anar revisant i/o desenvolupant els meus models mentals ampliant la quantia de conceptes i coneixements, així com les relacions que s’estableixen entre ells, resultant aquests reorganitzats.
Amb tot, em puc refermar en què he assolit un aprenentatge significatiu, atès que conscientment i explícita he anat vinculant els nous conceptes amb els que ja posseïa, produint-se canvis en la meva estructura cognitiva, tot modificant els conceptes existents i formant nous enllaços entre ells (Ausubel).
Així doncs, a hores d’ara ja no concebo que és la tecnologia qui arria la societat, sinó que la societat emmarca, impulsa i contextualitza la tecnologia, existint doncs, interdependència entre ambdues.
D’altra banda, crec que, atenent que el meu grau d’exigència és elevat, el meu treball al llarg del semestre ha estat correcte, tot i que podria haver participat més en els espais comuns de l’aula, cosa que m’hauria agradat si el meu volum de feina –curso sis assignatures, cobreixo una substitució a un terç de jornada i curso el cinquè curs de l’EOI– no hagués estat tant alt. Això no obstant, m’he dedicat molt i m’he esforçat per no baixar el llistó i acomplir, així, les meves expectatives.
Finalment m’agradaria comentar que valoro molt positivament l’ús dels mapes de conceptes –reflectors de valoracions vàlides de les estructures cognitives (Jonassen, 1987)– per a la representació dels models mentals, ja que és un excel·lent mètode per adquirir consciència de les pròpies estructures mentals, resultant més fàcil, per tant, detectar si hi ha quelcom inconsistent o incoherent que necessita ser revisat o reorganitzat per assolir, en darrera instància, l’aprenentatge significatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada